Arrossegar coses

Diria que a tots ens passa més d’una vegada a la vida. Per diverses raons, arriba aquell dia en què decideixes fer endreça allà on has viscut –i fins i tot, com és el meu cas, on has nascut!– o canviar de lloc. Ens passem molts anys acompanyats de moltes coses impossibles d’abandonar, i quan un dia fas un intent d’endreça –que, per cert, aquests mesos confinats han estat clau per reviure aquesta sensació–, al cap de poca estona acabes pensant que, de moment, aquestes coses, la majoria, poden seguir allà on han estat anys i panys acompanyant-te. La crua realitat, però, arriba quan marxes d’aquest lloc i et tornes a trobar davant del mateix dilema. Comences a mirar-les, reneixen els records i algunes passen la selecció i continuaran amb tu. El més curiós és quan arribes al nou lloc. Llavors sí que veus que aquelles coses de sempre que van superar la primera selecció, sentimentalment, han de morir lluny de tu. Ara ja no tenen el seu lloc. Reconec que encara algun objecte m’acompanyarà fins al final de la vida, però la majoria aniran a parar a unes altres mans. Sí, regalaré coses, perquè vendre-les seria trair-me a mi mateix!