Les escombrades del virus

Quantes coses que ha escombrat de les nostres vides aquest virus.

Primer.- S’ha emportat els nostres avis, molts han marxat amb silenci, sense un adeu, un petó, una abraçada. Ells van ser la generació de la postguerra, van aixecar el país, ens van donar formació, educació. Van avalar el nostre primer pis, el cotxe, l’apartament..., van tenir curar dels nets, aportant part de les seves pensions en moments de crisi. I la societat els aparca i els deixa en mans de fons d’inversió especulatius, només els pal·liava l’entrega vocacional dels seus cuidadors.

Segona.- L’escombrada de la democràcia amb l’estat d’alarma per tenir tots els poders, anul·lant la democràcia, amb unes rodes de premsa amb uniformes, medalles i obligant-nos amb aquell “47 millones de soldados” capitanejat pel monarca, el de l’“a por ellos”.

Tercera.- La demostració que sense tants polítics (23 ministres, Sr. Sánchez), ni diputats, ni càrrecs de confiança pot funcionar un país. A Alemanya, 62 milions d’habitants amb 150.000 funcionaris; a Espanya, amb 47 milions d’habitants tenim 450.000 funcionaris. Amb aquesta despesa no aixecarem mai el cap.

Quarta.- El descrèdit polític i econòmic amb què ens considera Europa. No hem tingut dirigents d’altura, hem malbaratat durant dècades els fons europeus (camp d’aviació, AVE, autopista, serveis innecessaris etc., etc., pressupostos i projectes en campanyes electorals que han portat comissions i corrupció). I és lògic que l’Europa del nord estigui recelosa de donar-nos més diners.

Cinquena.- La baixesa moral ètica del nostres polítics amb la imatge que donen cada dia, d’insults, desqualificació i mentides. Mai, mai, havíem tingut uns dirigents amb tan poca talla.

Al començament del confinament es va posar de moda la cançó Resistiré, però la que realment retrata el que ha passat i passa en aquest país és... Si yo tuviera una escoba, dels Sírex.