Et trobaré a faltar

Avui, dilluns, dia 15 de juny, tot just en començar la setmana tan esperada per poder passar Barcelona a la fase 3, he sentit per la ràdio la trista notícia que en Manuel Cuyàs ens ha deixat. M’he quedat glaçada; he hagut d’esperar que tornessin a dir el seu nom per si no ho havia sentit bé. El seguia diàriament en tots els seus articles a El Punt-Avui; només obrir el diari era el primer que llegia, fins i tot tinc articles guardats. Era com parlar amb algú que t’explica records, fets i vivències que et porten a un passat comú i reflecteixen molts records teus. Jo tinc 72 anys, soc de Barcelona, però en fa quasi 50 que passo tots els estius al Maresme, i quan ell parlava del seu mar, el plaer de trepitjar la sorra, prendre el sol a certes hores i els passejos, també ho compartia amb ell. El seguia també en el programa d’en Graset, el Més 324. Transmetia humanitat, saber fruir dels petits plaers que ens dona la vida, els amics, la família, viatjar... Manuel, et trobaré a faltar. Un condol molt sentit per la teva família.