I si poséssim ordre?

A Espanya, qui es veu amb cor de posar-hi ordre? Ara que s’ha posat de moda el concepte “deep state”, en català “estat profund” i si cal “poder soterrat”, la feina és ingent, de proporcions siderals, potser impossible, perquè la condició necessària és que qui pot fer-ho ho vulgui fer, i pel que sembla les coses no van per aquí. En quaranta anys no s’han canviat les estructures franquistes, no diguem demanar perdó pels milers d’assassinats i tortures acabada la guerra, ni s’han retirat plaques, estàtues i noms de carrers i places dedicades a figures de la dictadura franquista. Amb un rei posat a dit per la voluntat de Francisco Franco, amb una corrupció sistemàtica i endèmica que continua vigent, amb un entramat de l’administració de l’Estat farcit de prebendes repartides per famílies provinents del franquisme.

Podem fer la semblança amb el càstig de Sísif, que havia de pujar una enorme pedra pel vessant costerut d’una muntanya; abans d’arribar al cim la pedra rodolava muntanya avall, i tornem-hi! Així pot ser la feina de posar ordre i endreçar Espanya, des de fa centenars d’anys.