Pandèmia, la punta de l’iceberg

Mentre estem ben distrets amb la pandèmia i el circ polític i mediàtic, un problema sense precedents en la història de la humanitat evoluciona ràpid i en silenci: l’acceleració de la destrucció del planeta i de l’extinció massiva d’espècies. El oceans s’estan acidificant i perdent oxigen, extinció massiva d’insectes i d’altres espècies imprescindibles per a la vida, augment de plagues i microorganismes destructius i perillosos, l’Àrtic s’està desfent més ràpid del previst, deixant anar tones de gas metà i provocant incendis imparables. Recentment hem arribat a una concentració de 417 ppm de CO2, màxim que no es donava des de fa 23 milions d’anys. Per què no surt tot això a les portades dels mitjans? Per què ens segueixen parlant de creixement i normalitat quan això ja no és viable?