Sistema de salut i dependència

Volia explicar els fets tan desagradables que van succeir-li al meu marit abans de la seva mort, i fer una queixa per la precarietat del sistema de salut i de les ajudes de la llei de la dependència.

El meu marit feia temps que feia una davallada, tant en l’aspecte físic (s’havia aprimat molt sense causa, estava feble i només volia dormir, etc.) com en el cognitiu (desorientat, desmemoriat, agressiu, etc.). La meva filla insistia i insistia als diferents metges que el visitaven, però a ells els semblava que estava dins la normalitat, o passaven de tot, no s’entén! Al final va resultar que tenia un càncer de bufeta i els ronyons afectats. El van intervenir, i el van ingressar en un centre sociosanitari perquè es recuperés. Allí es va infectar de la Covid-19 i va acabar morint.

Vull també que se sàpiga que a la meva filla no li convé gens l’estrès de cara a la recuperació de la seva malaltia, però tot així s’ha desgastat. Ha dedicat energia i temps per ajudar-nos, s’ha entrevistat amb tots els assistents socials que l’han guiat, ha anat amunt i avall seguint els passos que li deien, i s’ha desviscut fent papers burocràtics, inacabables i feixucs, per les ajudes de la llei de dependència, que, en la majoria de casos, són escasses, no arriben enlloc o quan arriben, arriben tard.

Potser el meu marit no hauria viscut gaires més anys, però és cruel que acabés morint sol a causa d’una malaltia que va contraure al mateix centre, i patint. El dolor que produeix la mort d’un ésser estimat, sumat al fet que no vam poder fer un enterrament decent –tot i tenir-lo pagat– fa que tot el que ha passat sigui tan surrealista que sembla talment el guió d’una pel·lícula de ciència-ficció.