Opinió

Manuel Cuyàs

Amb Manuel Cuyàs hem estat coneguts, saludats i poca cosa més durant molts anys. Ens relacionàrem al setmanari El Maresme de finals dels setanta del segle passat i ens vam conèixer més quan vaig escriure el llibre sobre les caricatures del seu pare al periòdic Mataró. La relació es va fer més fluida, s’incrementà l’empatia i, en certa manera, els seus “Vuit i nous” a El Punt Avui també hi van ajudar.

A casa, llegir El Punt Avui és un ritual matiner. La inicial ullada selectiva dels articles, comentaris, entrevistes..., sovint consisteix en fixar-nos en el tema i la firma. En el cas de Manuel Cuyàs hi havia alguna cosa més: com ho desenrotllava, amb els girs tan ben posats, l’erudició dels plantejaments, la riquesa lingüística i, sobretot, la proximitat que desprenia. Tot esmorzant, era el nostre company de taula i “Què explica Manuel Cuyàs?” el bon dia.

Et trobem a faltar.

Mataró (Maresme)



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.