Administració pública
Acabada la declaració de l’estat d’alarma, la classe política pretenia buscar un altre divertiment, amb el rei emèrit a primera fila, que segons la Constitució és inviolable, tot i que ja ha abdicat a favor del seu fill Felip. Després han entrat en campanya electoral al País Basc i a Galícia, una situació que influirà en la política general, complicarà l’aprovació dels pressupostos del proper exercici i la mesa negociadora de la situació catalana. Sense menysprear l’ajut comunitari per les conseqüències de la pandèmia, una negociació de difícil solució. Al mig de tot, tornen els rebrots en tot el panorama nacional, amb la preocupació i el desgast polític que això representa. Dins aquest difícil moment polític, social, econòmic i epidemiològic, el govern de l’Estat i els de les comunitats autònomes es veuran obligats a prendre decisions molt doloroses, no sols contra la ciutadania –que ja n’estem farts–: en primer lloc, les reformes estructurals. Fins ara no s’ha reparat en les despeses. Principalment, l’administració central no ha parat d’augmentar-les, tot tenint en compte que les comunitats autònomes han assumit pràcticament totes les seves competències. La mostra és l’actual govern, amb més de 22 ministeris (com mai), acompanyats dels recursos humans, assessorament, seguretat, etcètera. No seria més fàcil començar per aquí i deixar la ciutadania i els pensionistes tranquils?
Santa Pau (Garrotxa)