Opinió

El català, al “corredor de la mort”?

Si parlar català esdevé a casa nostra una lluita diària, per als qui tenim aquesta llengua com a pròpia i ordinària, talment ens hi anés la mateixa vida personal i col·lectiva, què direm d’aquell/a que la sap parlar i tanmateix se’n priva?

Qui es creu ser més ben educat per fer passar al davant la llengua que a Catalunya desitja portar la veu cantant, se’n digui espanyola o castellana, es passa pel darrere tot el respecte a si mateix i al de la llengua estrangera.

A cap altre país amb la més mínima autoestima i dignitat, ningú deixaria adulterar la llengua que marca la diferència i la identitat del seu caràcter fundacional per un fals sentit de la tolerància envers els qui aital anomalia els fa profit.

Farem passar pel “corredor de la mort”, com a darrera i inexcusable, miseriosa i innoble dissort, una llengua que als seus parlants ha fet tothora possible entendre’s en el particular i en l’universal més indiscutible? Si hom ho pot dir i escriure ben bé tot en català, per quins set sous ha de denigrar la seva llengua i a si mateix en els fètids ous d’una nova i vella, pèrfida, cretina i bruta recastellanització que no fa res més que fomentar la més deplorable confusió?

Winnipeg, MB (Canadà)



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.