El lector escriu

Pensar

Potser estic pensador, avui, com ho està l’escultura d’en Rodin... Des de mitjan març, amb tot això de la pandèmia, que potser hem hagut de canviar prioritats, objectius i il·lusions en les nostres vides. Saber viure i mirar de viure bé: cadascú hi donarà un sentit, a aquests dos conceptes. Saber gestionar de la millor manera la nostra vida i aspirar a tenir una existència més o menys coherent. Fàcil? Diria que no pas... Però important, no? Com que soc dels que pensen que les coses serioses s’han de tractar amb humor, ho faré amb un somriure. Gestionar la nostra vida, gestionar la feina, gestionar les relacions personals amb els que ens envolten, gestionar emocions... i gaudir de tot abans no sigui massa tard. No sé pas que hi hem vingut a fer, aquí, però ja que hi som, aprofitem-ho i mirem d’allargar-ho com més millor. Si ara perdem el temps mirant de jutjar el passat, de ben segur que perdrem i malbaratarem recursos per millorar el futur. No busquem excuses, trobem raons! Les respostes que teníem fins ara ja no valen: les preguntes han canviat. Cerquem, doncs, les respostes noves. Amb la raó i la veritat ningú ens ha de poder trepitjar. Els únics vençuts són els que no lluiten; i l’única lluita que es perd és la que s’abandona. I temps en tenim, perquè el temps és més llarg que qualsevol distància. Sant Agustí va dir: “En allò que és imprescindible, unitat; en allò que és discutible, llibertat; i per tot: amistat, amor, lleialtat i concòrdia.”

Girona



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia