L’indult intoxicat
En aquest llarg i conflictiu món de l’independentisme sempre caiem amb els paranys del govern espanyol, a fi d’assolir objectius de llibertat i justícia com els drets fonamentals dels presos i exiliats i per causes obertes com ara la inhabilitació del president Quim Torra, per la ridícula pancarta del llaç. D’ençà de l’1 d’octubre què hem aconseguit? Un indult com una pastanaga enverinada, perquè de sobte el ministre de Justícia anuncia l’inici a tràmit d’un indult que portarà Sánchez a la “famosa” mesa de diàleg estudiat i beneït pels tribunals espanyols.
No és d’estranyar la gerra d’aigua freda que suposa aquest indult per als líders independentistes, ja que no eximeix de cap dels delictes dels condemnats. Així doncs, com podem pretendre una amnistia quan la judicatura espanyola no reconeix els presos i exiliats polítics? O anul·lant el tercer grau perquè no volen abdicar de la seva ideologia i obligant-los a dir “no ho tornarem a fer”, tal com si tractessin amb nens d’escola.
Ara per ara hauran d’acceptar l’indult perquè no hi ha “més cera que la que crema”, fins que els tribunals europeus reaccionin davant la ferma tasca de l’expresident Puigdemont.
Barcelona