Per un front comú
Em dona voltes pel cap escriure el que sento des de fa ja molts dies, mesos (i diria anys), i poder-ho fer arribar a algú que es pugui fer ressò dels meus pensaments.
Soc seguidor del diari i de La República. M’he llegit el llibre publicat M’explico, el qual m’ha satisfet enormement, i friso per tenir la segona part, que ja tinc reservada en el meu quiosc llibreria habitual. Em preocupa d’allò més la situació que estem vivint amb la confrontació entre els partits que formen el govern i (per descomptat) la situació que estan vivint els nostres polítics (els que són a la presó i els que són a l’exili). Llegia una frase del nostre vicepresident, en Pere Aragonès, que deia, i cito textualment: “No ens perdonarien que, davant d’una agressió com l’envit judicial contra Torra, l’independentisme ho acabés gestionant des dels retrets.” Això sembla que dona a entendre que hi ha sintonia entre els dos partits majoritaris al govern, però no s’acaba de veure clar. Sobretot quan uns aposten pel diàleg (penso que no hi serà mai, així ho han demostrat altres vegades) i altres per tirar endavant amb la DUI o, si més no, declarar la independència. Crec, sincerament, que mai havíem estat tan a prop de tenir-la i poder-la exercir.
No ho podem permetre i hem de buscar tots els mecanismes que calgui per forçar que els partits independentistes s’uneixin fent front comú per l’embat que ens presenta l’Estat espanyol.
Ivars d’Urgell (Pla d’Urgell)