Un peix que es mossega la cua o l’ou i la gallina. Dues expressions amb referències del món animal que resumeixen molt bé el dilema en què ens trobem un bon grapat de joves. Llicenciats, amb una carrera i potser més d’un màster, ens trobem fent l’animal intentant buscar un lloc per poder pagar-nos la independència. Un lloc on et demanen “un mínim d’experiència” que no saps si te l’has de treure d’un barret o simplement inventar-t’ho per poder sortir del tràngol i entrar dins del cicle laboral. Sortim de la carrera amb ganes de treballar, amb empenta i motivació, ja que no som del tot conscients del que ens espera, però tot això es va esvaint amb el temps a mesura que ens adonem que estem contínuament donant voltes sobre el mateix punt. Estem farts de veure’ns la cua i tenim massa ansietat per descobrir qui va venir primer. Tinc la sensació que si seguim aquest ritme això semblarà un zoològic.