Invasions i monarquies

Si la península Ibèrica (Espanya i Catalunya), des de fa molt de temps, està essent víctima de la invasió migratòria que els països capitalistes provoquen amb el vistiplau de tots els governs i governants d’arreu, només faltava el que fa tres dies està passant a Ceuta, amb l’obertura dels passos fronterers per part del Marroc, a fi que el poble marroquí, sense discriminació, pugui entrar en territori espanyol, com és el cas de Ceuta. Aquesta invasió provocada de ben segur pel mateix govern del Marroc, i en temps de pandèmia arreu del món, segur que tindrà conseqüències greus per a tothom, i que s’ha plantejat amb finalitats que els ciutadans de segona mai sabrem; però a mi m’escamna, quan recordo que als anys 1964-65, quan el meu company de viatge, principalment a les nits de la meva època de camioner, era l’aparell de ràdio, una nit vaig escoltar que algú contestava que amb el temps els àrabs intentarien recuperar el que havien hagut de deixar a Espanya, quan foren expulsats; aquesta invasió és un mal preludi, perquè ja fa anys que tenim molta gent del Marroc i de diferents punts de l’Àfrica instal·lada arreu de la península, cercant una vida millor, i que en molts casos no sabem de què viuen, ni què esperen, i no voldria pensar que ara és el seu moment. També m’escamna quan recordo que l’ara perseguit per retre comptes amb Hisenda, l’exrei Joan Carles I, quan va morir el pare de l’actual rei del Marroc Hassan II, digué que sentia com si s’hagués mor el seu germà gran; o sia que si valorem el seu tarannà com a rei i les incongruències descobertes, i ho ajuntem amb el rei actual del Marroc, que obre les portes perquè surti qui vulgui, repassem els palaus amb aixetes d’or, més els cotxes, propietats i altres béns que segur que existeixen, ens adonarem de la magnitud de la mala tela que tenim al teler...