‘Els segadors’

En els últims dies he sentit comentaris molt negatius de la versió que dos músics nous, joves i amb molt talent, van oferir a l’acte d’investidura del nou president de la Generalitat. “Ridícul”, “Esperpent”, “Un gag”, “Una merda”, etc. són expressions que alguns personatges “progres” de la societat catalana han dit respecte a aquesta versió. Sento discrepar, però jo que faig música des de fa 60 anys i que conec molt tots els tipus, estils, mètodes i versions –des de boleros fins a corridos, sarsueles, country, folk, jazz, rock, clàssica, simfònica i òperes; en fi, tot el que s’ha editat des de fa 70 anys–, puc dir que m’ha semblat una versió “exquisida”. Evidentment moderna, trencadora, atrevida i molt ben interpretada. Amb solament la veu i el baix han aconseguit un subconjunt musical especial que fa ressaltar el profund caràcter de la peça. Des d’aquí, dono suport i animo la Magalí i el Manel a seguir innovant i produint versions com aquesta. No entenc com pot ser que gent que sembla que no tenen prou coneixement en una matèria específica s’atreveixin a opinar així, enfront de músics com jo, que sembla que entenem l’art de manera diferent. En qualsevol cas, sempre cal ser prudents i educats.