Cada u a casa seva

És un fet històric que l’any 1714 l’exèrcit castellà, amb l’ajuda de l’exèrcit francès, va fer caure Barcelona, i amb ella es va produir l’ocupació de Catalunya. És un fet històric també que a través dels anys i fins a l’actualitat Catalunya segueix ocupada. Castella (no Espanya) parla i dirigeix Catalunya com si fos de la seva propietat i això no és veritat; Catalunya és propietat dels catalans, no d’una potència invasora. Per a Castella sempre som súbdits, mai ciutadans. A Catalunya hi ha persones amenaçades, empresonades i a l’exili; quina llei internacional castiga uns ciutadans que lluiten per la seva llibertat pacíficament? Els catalans moralment no tenim cap obligació de seguir les lleis castellanes, són imposades al marge del nostre criteri, de la nostra manera de ser. Com és possible que uns fiscals i uns jutges, amb carrera universitària, tinguin una visió tan esbiaixada sobre el sentit de la justícia? Vist des d’un punt de vista objectiu són ells els que estan fora de joc, disposen de lleis i les apliquen en un país que no és el seu; és a ells a qui s’hauria de jutjar.