Barcelonista
Jo soc barcelonista: de Gamper, de Wild i de Terrades; del doctor Alcàntara i de Samitier; d’Escolà i de Bravo; de Basora, de Cèsar i de Kubala; de Benítez, d’Eladio i de Martí Filosia; de Rexach, de Fusté i de Costas; d’Asensi, de Cruyff i de Sotil; de Migueli i de Krankl; de Víctor, de Julio Alberto i de Lineker; de Guardiola, de Koeman i de Stòitxkov; de Rivaldo i de Luis Enrique; de Pujol, de Xavi i de Messi; de Gavi, de Pedri i de Dembélé. Alguna veu festiva catalana va dir fa temps que Catalunya no seria un país normal fins que el Barça no baixés a segona divisió. Ara a Catalunya no se sent cap veu festiva: tothom està terriblement seriós. Potser sigui veritat que ja a ningú li importa la història del Barça ni que un dels símbols del nostre país durant més d’un segle pugui haver caigut tan baix perquè el sancionin a baixar de categoria per primer cop des que es va crear el torneig de la lliga.
Barcelona