Contaminació
Són petites, reconcentrades, malignes. Durant la seva curta vida han cremat, xuclada rere xuclada, i han quedat exhaustes. Són per tot arreu, tirades, rebregades, prescindides, trepitjades, lletges, molt lletges. Duen dins seu part del pitjor de qui les ha utilitzat i no ha volgut per a si mateix i ara jauen arreu. Plom, cadmi, arsènic, mercuri, nicotina, entre molts altres elements, insecticides per exemple, acumulat tot en un filtre de plàstic no gaire eficaç segons diuen. Tot plegat s’anirà desfent i alliberant arreu, sobretot a les aigües dolces i salades. Eren cigarretes i ara son burilles; en ràpida metamorfosi han passat de ser llegenda a un oblit cruel. Aviat hi haurà una nova víctima d’un seguit de petits gestos gloriosos repetits a l’infinit i que condemnen les cigarretes a un final ignominiós. Rere el seu últim amo, tota la societat les menysprea, les trepitja, les empeny a les cloaques, ja ni les veu malgrat ser milions. I elles es vengen alliberant lentament tots els productes que s’han vist obligades a recollir i que s’esmicolen fins a la mil·lèsima centèsima per anar matant lentament la vida que els recull. Les burilles són en primera línia en la competició primermundista per contaminar les aigües marines, tot un rècord. Potser haurien de tornar els també llegendaris, pel·liculers i ancestrals broquets reutilitzables. Però com fer-los nets? Plom, cadmi, arsènic...
Girona