No he entès mai les rivalitats veïnals en l’esport. Que equips d’un mateix territori, fins i tot, en alguns casos, d’una mateixa ciutat, es dediquin insults i hi hagi violència entre ells quan representen un mateix territori. Fins i tot, que alguns, a vegades, desitgin la pròpia derrota si aquesta perjudica l’equip veí. Doncs jo, tot i ser del Barça, a l’Espanyol, només li desitjo la derrota quan juga contra nosaltres. Com a català, quan juga un equip català, sigui l’Espanyol, el Girona o qualsevol altre, contra un de qualsevol indret del món, vaig amb l’equip català. I no desitjo que cap equip català descendeixi perquè com més equips catalans a primera, millor.

També em pregunto, per aquesta lògica de la rivalitat veïnal, si el Girona aconseguís estar molts anys seguits a primera, com a culer l’hauria d’odiar? Doncs no em dona la gana perquè és un equip català i d’una ciutat que m’agrada molt. En la guerra es diu divideix i venceràs i crec que la rivalitat veïnal en l’esport n’és un exemple.