Política espanyola

Estem vivint el penúltim episodi de la trista, feixuga i repetida comèdia que periòdicament ens ofereix la classe política espanyola. Ja ho hem vist massa cops. Tant si manen els uns com si manen els altres, sempre la mateixa ferum. Els que no tenen el poder en el moment del darrer escàndol es posen les mans al cap com si ells fossin els representants de la puresa més exquisida, demostrant una manca total de vergonya i memòria. Res a fer. No hi veig cap sortida, a aquest joc d’alternances que recorda els temps de Cánovas del Castillo i Mateo-Sagasta, que jugaven a fer veure que feien política. El que caldria, quan hi torni a haver eleccions, seria fer com en els premis literaris seriosos, que quan no troben material amb la suficient qualitat decideixen deixar-los deserts. I, a partir de llavors, optar per la solució dels clubs esportius i nomenar una junta gestora que es faci càrrec de fer tirar el país endavant. Segurament també toparíem amb el problema de triar els membres que la componguessin, ja que per fer bé la seva feina haurien de tenir aquestes qualitats tan estranyes com són l’honradesa i l’esperit de servei, i oblidar per sempre el mal congènit d’aquest Estat, que és la seva visió imperialista.