Ara que ja s’ha acabat la temporada per al Cellera CF –per cert, excel·lent, sent l’equip que més partits ha guanyat del seu grup i amb jugadors gairebé tots fets al planter del club–, ja es pot dir sense temor de possibles represàlies que la FCF no ha estat a l’altura de la competició que organitza. A la darrera de les jornades del grup 2 de tercera catalana, el Cellera CF, del qual soc el soci número 97, hi va arribar com a líder, però sense saber si el seu perseguidor més immediat, l’Arbúcies CF, era a un o a quatre punts, perquè la FCF no havia resolt el recurs que l’Arbúcies CF havia presentat la jornada anterior, quan va perdre contra el Sant Feliu de Guíxols CF. Amb tota una setmana al davant, la FCF es va esperar que el Cellera CF perdés contra el Palafolls CD per, l’endemà mateix, resoldre a favor de l’Arbúcies CF, equip que, d’aquesta manera, va aconseguir l’ascens directe a segona catalana. Així doncs, quin sentit té fer jugar en jornada unificada tots els partits –el 18 de maig, a les 6 de la tarda– si els equips quan surten al camp no saben exactament a quants punts tenen el seu rival més immediat perquè no s’han resolt encara els recursos als despatxos? Com a soci del Cellera CF, i em sembla que parlo en nom de molts, ho he vist com una maniobra molt tèrbola, i és que per evitar suspicàcies recomanaria als membres de la FCF que s’apliquessin aquella sentència que diu que la dona del Cèsar a més de ser honrada ha de semblar-ho.