Vers a vers

Versaré sobre la paraula vers, envers la qual abocaré exemples fins a fer vessar la paciència del conversador. Conversar és tasca en la qual cal invertir temps per poder convertir l'oient, o arribar a convergir amb el possible convers.

És una bona inversió de l'home extravertit: introvertir-se en les paraules, fent extravertir l'introvertit. Extraversió versus introversió. Una situació perversa on s'inverteixen els significats, amb la finalitat de revertir-los a la versió original, superant la perversió dels mots, perversos pel temps.

Cal analitzar l'anvers i el revers, del dret i del revés, per arribar a la solució enrevessada. No podem tenir aversió a l'adversitat que representa el món que ens és advers. Cal una advertència, que no comporta cap advertiment, i que ens adverteixi de la dificultat.

Tot plegat perverteix els nostres conceptes. Com l'aigua que s'aspergeix per diversos aspersors, així són llançades aquestes paraules, com aspergís de l'hisop o els versicles de l'Evangeli. Per les vessants els mots aniran abocant-se a les nostres vessants, fins que vessin els nostres cors, que recolliran la diversitat de les paraules diverses, una mica disperses i no sé si gaire divertides.