Filosofia, avorrida? No

La filosofia forma part de l'ésser humà perquè des de sempre ens hem preguntat el perquè de les coses, hem volgut expressar i respondre a les nostres inquietuds i, és això el que ha donat lloc a esdeveniments tan potents i importants com les principals religions antigues i la seva evolució fins l'actualitat (hel·lenística, romana, hitita, sumèria, fenícia, islamista, judaica, cristiana...) i al famós pas del mite al logos, començant amb els presocràtics una línia distintiva entre el que és l'explicació fantàstica o mítica d'un fet com el naixement de la vida coneguda, a un cèlebre Anaxímenes que ens parla d'aire que s'evapora i es condensa, de matemàtiques i de conceptes que escapen a la religió, tot i que hi guardin influències amb recel, fruit d'aquesta evolució, que és precisament la filosofia. Filosofar és una activitat que va molt més enllà del que pot dir un manual de filosofia. Lògicament, es complementen, i la filosofia és el peu del filosofar, que és preguntar-se des de què carai és allò que ens està dient un filòsof fins a què ens pot aportar això a la nostra vida, passant per què és el que entenem, què és el que han entès altres filòsofs... Darrere les complicacions habituals que solem trobar en la filosofia clàssica, com el llenguatge, la manera d'expressar-se i la transmissió de conceptes tan potents com la bellesa, el bé, el mal i l'organització social i política d'una bona polis, etc. el filòsof escriu la seva filosofia per fer filosofar els altres. Si no, seria un demagog. I això ho fa per millorar la nostra qualitat de vida, o per fer-nos adonar d'alguna cosa que se'ns escapa a la resta de mortals.