Prou! Ja n'hi ha prou!
Estic fart del desprestigi i la dificultat que suposa estudiar. Estic fart d'aguantar els problemes dels altres, dels que realment s'han equivocat durant tots aquests anys. Estic fart de pagar deutes. Estic fart de viure en la incertesa. Estic fart de no poder viure la il·lusió del meu estudi. Estic fart de llegir els diaris. No és gaire difícil veure que hi ha un problema i no ho podem suportar més. Fa no gaire temps, escrivia una carta a aquest mateix diari plena d'entusiasme per la carrera que estic cursant i d'alegria. Però avui escric encès, no indignat, sinó disgustat, ofuscat i, si se'm permet, cabrejat. Senyors i senyores, ha arribat el moment de pensar, si no ho havíem fet abans, cap a on anem i de la mà de qui anem. O millor dit, qui ens porta i cap a on ens porten. Em sembla que no fa falta ser un visionari. Per això crido: ja n'hi ha prou! I demano, de tot cor, que ens replantegem la situació i canviem a temps. L'economia no pot dominar l'educació. L'economia sense educació no val res! Res! I un país amb una economia sense cervells se n'anirà al fons, molt al fons, i tots aquests que avui lluiten aferrissadament perquè caiguem no acudiran pas al nostre rescat. D'una vegada per totes, ara i mai més que ara, deixem d'actuar i pensem!