Consciència històrica

Evocant la famosa consciència històrica que se suposa que tenim avui dia, voldria exposar un pensament sobre la història dels governs. Sempre que hem mantingut un poder, el que sigui, sempre que ens hem organitzat i dividit, sempre que hem instaurat algun sistema hem fallat. Tots els governs, els poders, les monarquies, les dictadures, tots els sistemes han fallat, més aviat uns que altres. Almenys tots els coneguts. Les estructures socials sempre s'han volgut trencar, els valors s'han anat girant i torçant una vegada rere una altra, els intel·lectuals han cridat i fet crítiques i el poble sempre s'ha revolucionat en pro d'un nou ordre i s'ha deixat enganyar pel poder, potser el que ells mateixos havien imposat. La roda que hem creat com a humanitat es podria, i encara més, s'hauria de sepultar sota un epitafi ben clar i sincer. Una única frase que resumiria l'única victòria humana, una victòria de l'enginy per sobre de l'instint, del pensament per sobre de l'abús, i seria la següent: “El vostre honor no el constituirà el vostre origen, sinó el vostre fi.” - F. Nietzsche. És hora de posar fi a l'error. Ara i mai més que ara, deixem d'actuar i pensem.