El català a la Franja d'Aragó

Escric arran la notícia de la denominació de Lapao per al català de la Franja d'Aragó per les Corts Aragoneses. La meva família materna va néixer a Calasanz, a la comarca de la Llitera, a la Franja d'Aragó. Tots ells van haver de marxar d'Aragó per necessitats econòmiques, en els anys cinquanta, i van deixar enrere les oliveres, els ametllers i els camps de blat que els van veure néixer. Molts van fer arrels a Catalunya, per proximitat, perquè tenien l'oportunitat de treballar i perquè tenien facilitat per entendre-s'hi, tant en català com en castellà. Els governants actuals, a Saragossa i Madrid, lluny de fer polítiques perquè els nostres joves, avui, no hagin de marxar lluny de casa –com van fer els seus avis dècades enrere–, se les enginyen per menysprear i esmicolar la llengua que ens és pròpia, ja sigui al País Valencià, a Ses Illes o ara a la Franja d'Aragó. Es poden inventar la denominació que vulguin i crear les acadèmies que creguin oportunes. No ho aconseguiran.