En resposta al Sr. Josep Esteba

Contestant la carta del senyor Josep Esteba, voldríem dir-hi la nostra. El senyor Esteba demostra una gran sensibilitat a l'hora de recordar el seu poble. Desgraciadament aquesta sensibilitat s'ha perdut. Si més no, no la demostra amb els gironins a qui nega el dret al descans. Sobre les terrasses dels bars, tot sovint hi viuen ciutadans a qui el soroll nocturn els roba els drets fonamentals a la salut i al descans. Ens agradaria que la policia municipal confirmés als ciutadans de Girona si se'n dóna vergonya, de la seva feina. Què opina vostè, senyor Palouzié? Fan la seva feina des de la vergonya, com afirma el senyor Esteba? Qualsevol ciutat civilitzada regula les seves activitats. Activitats econòmiques sense regulació que ens han portat a catàstrofes, n'hi ha a cabassades. Inevitable, quan el valor essencial que regula és el del calaix. Fins ara les terrasses han tancat a l'hora que han volgut, sense complir la normativa ni vetllar pels drets de les persones. Calaix, calaix i calaix. Els principals promotors d'aquesta regulació són vostès amb el seu menyspreu i incompliment. El contingut del decret que regula els horaris no ens acaba d'agradar, però aplaudim la seva aprovació i la determinació de fer-lo complir. En relació amb els estorats clients d'El Celler de Can Roca que no sàpiguen on anar, encoratgem els propietaris dels cafès concert i cafès teatre de Girona –vostè n'és un– a diversificar la seva oferta nocturna. No tot han de ser copes i borratxeres. Ofereixin un atractiu programa d'espectacles. L'hostaleria de qualitat és això. Si encara existís el concurs de la Coca-Cola, és més que probable que els nens als qui roba els descans, que també imaginen una Girona més amable amb ells, titulessin la seva redacció amb un altre dilema semblant al de Cassà. Un que uniria dues paraules. Una feta servir per vostè i una feta servir per nosaltres: “Calaix o Salut”.