Ha mort la privacitat. Visca la privacitat!

En aquests temps s'ha posat molt de moda una paraula: privacitat. Una privacitat que preocupa a tothom, sobretot quan hom se'n desprèn alegrement. Això ha causat molts problemes a moltes persones per la seva ingenuïtat. Però, quines són les causes que ens han portat fins aquí? Darrerament s'està parlant molt de les xarxes socials com les grans culpables de la mort de la privacitat. Però, i si va morir molt abans? Una pregunta incòmoda que molts no s'atreveixen a contestar. Potser ja va començar a morir amb les primeres targetes de crèdit. El mort ja fa molt de temps que ho és, encara que el creiem viu. Però el món està canviant, amb tot el que això comporta: anem cap a una privacitat on hom és lliure de posar-hi els seus límits: què vol que se sàpiga i què no de la seva vida privada. Per tant, l'únic perill real és la inconsciència. Una inconsciència que fa que massa vegades s'oblidi que, actualment, a banda del document d'identitat, tenim un altre element identificador: la IP del nostre ordinador. Un cop s'engega l'ordinador comences a ensenyar part de la teva vida. Per més que això sembli una exageració o una escena de la pel·lícula La xarxa (1995) de Sandra Bullock i dirigida per Irwin Wilkner. Ara la nostra llibertat en el terreny de la privacitat depèn de nosaltres mateixos. Fins i tot quan enviem un SMS, la nostra privacitat queda compromesa. I sinó que li ho preguntin al senyor Rajoy...