La mort com a espectacle

Vivim en una societat que fa espectacle de qualsevol aspecte de la vida. El pitjor de tot és que la mort també forma part d'aquesta frivolització. Una frivolització que ve provocada per la immediatesa que s'exigeix a les xarxes socials. Això ho hem pogut observar amb el traspàs de Tito Vilanova. A les xarxes socials, quan semblava que s'acostava la inevitable notícia, tothom volia ser el primer en anunciar-la. Com si fos una notícia més, sense tenir en compte la gent a qui pogués deixar molt afectada, sobretot els més propers. Fins i tot el fill de l'afectat va rebre mostres de condol abans d'hora. Com si el dolor i la incertesa no fossin suficient patiment pels afectats. Per desgràcia, aquest només és un exemple més de l'ús irresponsable de les xarxes socials.

El pilot de Fórmula 1, Michael Shumacher fa temps que està en coma i en els primers dies tothom volia ser el primer en avançar la notícia de la seva mort. Per no parlar de les vegades que s'ha especulat amb la mort de polítics com Fidel Castro, notícia que tothom vol ser el primer a fer circular per la xarxa. La mort és una cosa massa seriosa per ser tractada com una notícia més. Sobretot pel respecte que s'ha de tenir cap a qualsevol familiar, independentment de la carrera o importància mediàtica del difunt. I el què és pitjor: es fa servir l'excusa del periodisme 2.0 per frivolitzar sobre temes que necessiten ser tractats amb una especial delicadesa. I és que el periodisme 2.0, per merèixer el qualificatiu de periodisme, no pot perdre els criteris de professionalitat i ètica del periodisme tradicional.