A poc a poc tot s'aclareix (i II)

Com vaig dir anteriorment –parlant d'UDC– si tinc sort publicaran aquesta carta en què parlarem d'ERC i les esquerres, que com va passar els anys trenta, en lloc de fer bloc van provocar unes lluites internes al país que varen afeblir la lluita contra l'enemic de tots. Sr. Junqueras, vostè és historiador i no recorda haver estudiat aquells temps per
evitar que es repeteixin? Llavors era el crit de “mori Cambó, visca Macià”. Vaig tenir el goig de conèixer i tractar el
M. Hble. Heribert Barrera i estic convençut que estaria d'acord amb el M. Hble. Josep-Lluís Carod-Rovira i altres simpatitzants d'ERC. així com moltes persones dirigents, militants i simpatitzants d'altres formacions polítiques, que primer de tot, el que el nostre país vol i necessita és la independència; després ja es veurà com vol ser gestionat, que no governat, aquest nostre país que tant estimem (Estimar vol dir sacrifici).

La independència ha de ser l'únic objectiu actual, i no s'escudi amb la paraula social, que avui, segle XXI, a molts països els pobles fan possible governs de coalició entre esquerres i extremes dretes. Però per fer possible un govern català de tarannà social, el primer i únic requisit és la unió de totes i cada una de les forces sobiranistes per aconseguir la independència. Algú us ho havia de dir.