En defensa de mossèn Reixach

Una de les prioritats de la nova Catalunya ha de ser millorar la justícia per posar fi a la primera de les injustícies, que és la seva lentitud. I dic això pensant en mossèn Jaume Reixach i Felipe que, tot i no estar directament imputat per ningú, fa més d'un any i mig que va ser condemnat, ja en el seu moment, per premsa i TV en produir-se el crim en què es va veure involucrat. I podeu comptar el temps que trigarà a veure recuperat (?) el seu bon nom.

Però el més lamentable és que, després d'aquells fets desgraciats, el seus superiors eclesiàstics el varen separar de la feligresia de Riells i li varen prohibir publicar els seus escrits, diuen que per prudència. Però és que la prudència –com la moderació de certs sobiranistes– sovint no és altra cosa que les pors dels qui no estan prou convençuts d'allò que diuen creure.

Exarticulista habitual d' El Punt Avui, gràcies als amics de Jaume Reixach que els difonen per la xarxa podem llegir els escrits de mossèn Jaume de manera clandestina, retornant als temps antics de les catacumbes cristianes o de les dictadures militars.

Sacerdot, d'edat avançada, amb seriosos problemes de salut i l'economia migrada, privat dels seus feligresos i amb la prohibició de publicar els seus escrits. Salvant les distàncies que vostès vulguin però, com una llambregada, m'ha semblat veure, en ple segle XXI, l'ombra de mossèn Cinto sobre el cel de Riells del Montseny.