Grècia, res a celebrar

Grècia va votar no, però li han posat el sí. La Unió Europea ha deixat en no res el referèndum i la voluntat política expressada a les urnes pels grecs. Tot, en nom de l'estabilitat financera d'Europa. Una mala notícia per als ciutadans del país hel·lè i una bona notícia per als defensors de l'statu quo actual. Això llença un missatge preocupant a la resta d'Europa i als mateixos grecs: només hi ha una política econòmica possible. Ara quasi tot l'arc parlamentari grec ja ha passat pel govern: dels socialistes als conservadors. El més preocupant és que el quasi no inclou el partit nazi Alba Daurada, que es pot convertir en l'última esperança d'alguns grecs, que se sentin humiliats i ferits en el seu orgull nacional. Tanmateix, algunes enquestes continuen donant el govern a Tsipras, i encara amb més majoria si ara es convoquessin eleccions, fet que no es pot descartar. Mentrestant, la Unió Europea seguirà funcionant com un club selecte i privat d'estats, lluny de la idea (utòpica?) d'uns Estats Units d'Europa, integradors i que contribueixin decididament al benestar dels seus conciutadans. De moment, continuem arrossegant l'error d'haver fet primer la unió monetària abans que la unió política. Europa hauria de deixar de ser esclava dels països més poderosos i esdevenir una autèntica unió, on tots els europeus ens sentíssim identificats. La Unió Europea ha d'aprendre a escoltar sense que les seves orelles estiguin massa condicionades pels estats que ostenten el poder polític i econòmic real, més enllà de les preteses institucions europees.