Les campanes del meu poble ja no toquen a la nit

Des de fa més de vint anys visc molt a prop del campanar del meu poble, i des del primer dia les campanes m'han acompanyat amb els seus tocs pausats, marcant les hores, els quarts i els esdeveniments més rellevants. Mai m'han molestat, ni de dia ni de nit; és més, en aquelles nits que els problemes m'han fet perdre el son, el toc de les campanes m'ha fet adonar que sóc a casa, i que no estic sola. Des de fa un parell de mesos, però, arran de les queixes d'un nou conciutadà, les campanes a la nit han emmudit. Aquesta decisió s'ha pres no pas des de l'Ajuntament, de manera unilateral, sense tenir present els costums i tradicions del meu poble, i la gent que l'habitem. Em dol també que la persona que se n'ha queixat no s'hagi concedit el temps necessari per acostumar-se als sons del poble, ni s'hagi plantejat que, si fa tants i tants anys que toquen, és perquè a la resta no ens molesten, i que potser només és qüestió de temps acostumar-s'hi. A aquest nou conciutadà li ha estat més fàcil i
ràpid fer-ho emmudir tot!, no ha volgut dedicar el seu temps a estimar el lloc on viu tal com és. Jo no vull que ningú marxi del meu poble, al contrari, vull que l'estimin, però que l'estimin tal com és, amb els seus galls, les seves granotes de la riera i el repic de les seves campanes a la nit...I fins i tot el seu trànsit constant!, i així es donin l'oportunitat a ells i a nosaltres de poder seguir gaudint del que és, tot un senyor poble!