Igualtat per a tots

A la carta de M. Grassiot (18/10/15) sobre igualtat de sexes i longevitat, crec que l'esperança de vida és una cosa més aviat biològica, però també el fet que les feines més dures les fem els homes i contra això mai s'ha protestat: igualtat a l'oficina i a direcció, però ni al taller, ni a la mina, ni a l'obra, ni al vaixell. Tampoc es demana quota de paritat en els equips d'infermeria o de professorat. De totes maneres, l'important és que homes i dones tinguem les mateixes oportunitats per arribar on vulguem a la nostra carrera laboral.

Jo, on he treballat, ha donat la remota casualitat que no he vist aquesta discriminació salarial. El que sí que he vist quan era peó industrial era dones que, amb el mateix sou, feien feines menys dures. També, moltes ofertes laborals d'administratiu especificaven que volien una dona, i d'això no es parla mai.

Si hi ha empreses que paguen menys a les dones pel mateix lloc, que diguin els noms, i si encara els homes som masclistes que escriguin el manual de l'home no masclista per tal de saber com hem de ser per deixar de ser-ho. Perquè molts tenim la sensació que, fem el que fem, sempre serem titllats de masclistes.