Guerra i pau

L'atemptat de París ha portat l'atenció mediàtica cap a Síria i cap a l'ISIS, organització que mata en nom de l'islam. D'això, aquesta religió no en té cap mena de culpa. I no ho podem deixar de recordar en aquests moments. Ara s'intenta trobar solucions des de la ràbia, la desesperació i la por. De moment, França ja ha atacat posicions d'Estat Islàmic a Síria, l'excusa perfecta per als terroristes per fer més propaganda a favor seu. Uns terroristes que s'aprofiten de la situació social d'Occident, que per molts ja no és la terra promesa dels seus pares. Una situació que no només acaba afectant immigrants de segona generació, sinó també molts joves que veuen com la seva situació socioeconòmica empitjora cada dia. Un brou de cultiu ideal per als qui volen reclutar gent prometent-los el paradís. Es discuteix quina és la millor solució per posar fi a la guerra a Síria, un país ja mort. Però, quan s'acabi, arribarà la pau de veritat? Arribarà la democràcia, o haurem de conformar-nos amb un antic o nou dictador? Qui governi serà massa amic d'Occident o serà un teòric enemic? Massa preguntes que ningú no sembla disposat a contestar. I aquí a Occident esperem que la por no acabi essent, altre cop, l'excusa per restringir llibertats fent més mal que bé a l'hora d'eradicar la violència global. L'immens dolor que ens provoquen les morts de París no ens pot fer oblidar, tanmateix, les que es produeixen cada dia a la zona del conflicte, habitada bàsicament per musulmans.