Així és el meu poble

Sóc una persona amb discapacitat sensorial i sempre que passejo pel meu poble he de donar moltes voltes. Gairebé cap dels carrers estan adaptats per a persones amb discapacitats funcionals o mobilitat reduïda; només les dues rieres principals i la part nova ho estan. Un poble amb moltes barreres arquitectòniques: els carrers amb el paviment trencat, les voreres estretes, moltes amb les rajoles trencades i sense adaptació de rampa per baixar. Si tens la sort de trobar una vorera més ampla, et trobes que hi ha un fanal, un senyal de trànsit o un pal de la llum al mig, amb la qual cosa ja has begut oli! És que no ens tenen en compte? No paguem els nostres impostos com la resta de ciutadans del poble? Tothom es pot trobar alguna vegada a la vida amb una discapacitat temporal, una cama trencada, per exemple, i és llavors quan t'adones del problema; mentrestant, no ens n'adonem. El que està clar és que Canet de Mar està fet com la majoria de pobles, per a persones normals, i s'ha de lluitar perquè sigui un poble per a tothom, amb una circulació sense obstacles, amb una mirada envers la diversitat.