Previsió de canvis sense saber quins

La maquinària política intenta posar els motors en marxa pensant en les properes eleccions del 26-J. És de suposar que no cauran en els mateixos paranys del 20-D. La diferència entre ara i fa quasi sis mesos hauria de demostrar algun avenç positiu, perquè no es tornessin a esfumar les propostes de consens. Fa la impressió, però, que tornarà la irresponsabilitat de la incoherència, almenys les perspectives preelectorals així ho indiquen. Els partits dibuixen una gran incertesa perquè, tant en les formes com en les seves maneres de fer, segueixen una línia opaca de continguts envers els canvis reals que necessita el país. La incredulitat que ha generat el que hem viscut en l'últim referèndum no genera una confiança engrescadora. Són unes perspectives confuses, atès que els programes, pràcticament, continuaran perduts quant a les idees.

No juguem, doncs, a ser visionaris. Es més senzill reivindicar democràcia. Aquesta paradoxa pot convidar a pensar amb sentit pràctic de cara a la recerca dels canvis escaients, i per defugi de les constants reclamacions constitucionals. L'eina adient per als problemes no és el sostre constitucional. Haurien de passar per les jurisdiccions polítiques, com a base d'interpretació dels problemes.