Ningú

L'altre dia vaig anar fins al CAE Güell a fer-me unes radiografies. Quan vaig arribar, vaig dir (com crec que està manat): “Bon dia.” Que em poguessin escoltar unes sis persones. No em va respondre ningú! Vaig asseure'm tot indignat i vaig esperar uns vint minuts que em cridessin (sempre aquesta mania que tinc d'arribar més aviat del compte als llocs). Mentrestant, va anar arribant jovent, gent de mitjana edat i persones grans. Ningú –absolutament ningú!– va balbucejar ni un trist “bon dia”. Et miraven, és cert, però com si veiessin un moble, alguna cosa estranya. Això sí, la majoria, amb el cul ja ben assegut, tots a mirar corrents el mòbil, com si cremés. I llavors vaig pensar que potser caldria que algun pou de ciència (i d'educació) inventés –ara que se'n fan com bolets– una aplicació que avisés de les bones maneres que cal tenir i mantenir quan s'arriba a un lloc públic. Quan me'n vaig anar no vaig poder evitar recordar Raimon i el seu mític “jo no sóc d'eixe món”. Ah, per cert, en marxar –i abans que no se m'oblidi– em vaig acomiadar del públic assistent tot dient “adéu-siau”. No em va contestar ningú...