Política sí o política no?

L'any 2008 l'Agenda Llatinoamericana Mundial va posar com a lema La política s'ha mort.... Visca la política. El poder enganxa, els tics de la classe política professionalitzada i instal·lada fan que es corrompi. La decepció que ha anat provocant la política ha creat una actitud de desconfiança, de menyspreu i, fins i tot, d'indignació. Els escàndols de corrupció i la falsedat de les promeses electorals, la política de la macrodictadura del capitalisme neoliberal, aquesta política sí que cal que mori. Hi ha diverses maneres d'entendre la política. Perquè la política és plural. No pot ser d'altra manera quan parlem de política veritable. Sóc del parer d'obrir finestres, no de tancar-ne. L'obertura ens salva del resclosit que és sectarització i exclusió. No hi ha només un camí per fer el recorregut. No podem dimitir mai de la política, la política és un deure i una responsabilitat de tots. Hem de reivindicar la veritable política. La sanitat, l'educació, la cooperació, l'habitatge, el treball digne per a tothom... depenen de decisions polítiques. Cal reivindicar i comprometre'ns en una política humana, humanitzadora i fraterna que sigui més de vocació que no pas de professió. Amb la vocació la persona troba la felicitat en la pròpia acció. De totes les vocacions, la política és la més noble. Jo em pregunto si no seria hora de pensar a ajudar per al canvi polític i econòmic, per a la protecció de la dignitat humana i els drets de totes les persones. Mirar quins partits polítics defensen els drets socials, la renda bàsica per a tothom, l'ajuda del 0,7% per al desenvolupament, la banca ètica, la denúncia del TTIP...