Pic, repic i repicó

A aquells que ja tenim una edat i que ens agrada agafar-nos les coses amb un punt de reflexió, per tal d'intentar veure el futur amb un cert optimisme, més que pensant en nosaltres, que ja no ens en queda gaire, de futur, en el dels nostres fills i néts, ens ho posen cada vegada més difícil. Venim d'un llarg període de crisi que, tot i que se'ns vol fer creure que ja s'acaba, la majoria en tenim molts dubtes. Fa ben poc hem tornat a votar, per segona vegada, en unes eleccions estatals, i el resultat ha sigut molt igual que en les primeres. Al cap de poc vindran les nostres, que tres quarts del mateix; i vinga! A més, resulta que els senyors anglesos se'ns en van d'Europa. Ara, és clar!, com passa sempre, tant en la política, com en l'economia, uns ens diran una cosa i uns altres, una de ben diferent. Els uns ho veuran negre; altres, gris, i alguns, de color rosa, però mentrestant la gent del carrer, els que no som ni polítics, ni economistes, ens anirem fent un garbuix que, talment com una madeixa, cada vegada es va fent més gran, i ens fa veure l'horitzó més enterbolit. I no parlem del gran tema que ens afecta als catalans, amb els malentesos, les crítiques, les confabulacions, les rancúnies, etc. que està comportant. Ens direu pessimistes, però els que ho vegin clar i amb optimisme que aixequin la mà i ens ho expliquin, ara bé, de manera que ho entenguem, si us plau! Perdoneu! I sobretot no perdem l'esperança, diu que és l'últim que s'ha de perdre.