Una Catalunya lul·liana

Contra determinats pronòstics, el sentiment independentista manté una mala salut de ferro, de manera que el nacionalisme català perdura. La incògnita que personalment em preocupa és quina Catalunya obtindrem. Esquemàticament pot anar des del tipus Corea del Nord, fins a la socialdemocràcia estil suec, passant pels sistemes presidencialistes d'Amèrica del Sud i el neoliberalisme europeu. Amb matisos, és la panòplia política on podrem triar. Penso que, obtingut el nivell de benestar social raonable, els catalans tenim un model nacional, que representaria una valuosa aportació al progrés mundial: una Catalunya lul·liana. La gegantesca obra i figura de Raimon Llull introduiria el que els experts anomenen l'ontologia ternària, que conté com a eixos principals l'actitud d'obertura a l'adversari, el diàleg interreligiós i el plurilingüisme intercultural. Els beneficis humanístics serien fonamentals, i més si fem una imaginària comparació amb la banalització i frivolitat on ens ha portat l'actual revolució tecnològica.