Depurar Turquia

En menys d'una setmana del cop d'Estat fallit dels militars dissidents al règim d'Erdogan, ja hi ha hagut 10.000 detinguts –que se sàpiga– i 50.000 persones han estat apartades dels seus càrrecs, la majoria mestres, periodistes, militars i jutges. La purga va per llarg i l'estat d'emergència, per tres mesos. Malgrat que Erdogan ha salvat part de la papereta dels refugiats a la UE, espero que Europa no faci com amb Síria–és a dir, res– i estiri aviat les orelles a aquest personatge egocèntric, fatxa, sàtrapa i corrupte. I és que el canalla d'Erdogan n'ha fet de tots colors: durant una manifestació va pegar un manifestant acusant-lo d'“espècie d'esperma d'Israel”; poc després va declarar que una dona no ha de riure amb la boca oberta públicament, cosa que fa pensar que una boca oberta li recorda... Bé, deixem-ho córrer... En el seu historial repressiu figuren nombroses detencions arbitràries de periodistes, clausura de mitjans i de xarxes socials. I és que el delicte d'opinió, sempre que l'opinió sigui contra seu, és equiparable al terrorisme, com també ho és el simple fet de parlar dels negocis de la seva família o manifestar-se. I encara ha estat capaç de dir que la revolta es va aturar, textualment, “gràcies a mi i a la meva determinació”, quan ell era fora del país. Algú li hauria de dir “bocamoll”, ni que fos des de fora, i recordar a l'opinió pública que la guerra dels veïns de baix, Síria, va començar precisament pels excessos d'autoritat d'un personatge cruel i egòlatra com Erdogan, que va aprofitar, a més a més, els funerals de les víctimes de l'alçament per demanar als familiars si volien la instauració de la pena capital. Només ens falta esperar, i desitjar que Turquia no es converteixi en la nova Síria perquè un canalla va encendre un llumí.