Si aixequessin el cap els avis!

Estareu d'acord amb mi que si algú que va deixar aquest món fa algunes dècades aixequés ara el cap, tindria un bon ensurt. Certament, en molt poc temps el món i la societat han canviat de tal manera que si algú retornat del passat recent obrís els ulls, aquest món ja no el reconeixeria. El lloc que abans ocupava el capellà de confiança, ara l'ocupen l'entrenador de zumba i l'informàtic de família que et confessen sobre el teu estat físic o el del teu ordinador. De les cartes i postals amb cal·ligrafia d'escola de monges, hem passat als e-mails i whatsapp infestats de faltes d'ortografia. En lloc de peix al forn, ara el que es porta és menjar-se'l cru, a bocinets, sucat amb salsa de soja, i enlloc de coberts. menjat amb bastonets, cosa ben estranya.

Si veiessin com van vestits els seus besnéts, i sobretot s'assabentessin que en lloc de passar per l'altar conviuen ara maritalment amb algú de l'altre o igual sexe, directament els hauríem de subministrar un glop d'aromes de Montserrat pel gran ensurt poder superar. Però el que encara entendrien menys, ja que haig de confessar que jo tampoc no ho entenc, és que mig món en lloc de buscar rovellons es dediqui ara a perseguir pokémons i alguns ho facin arriscant fins i tot la pròpia pell, tal com si fossin l'Indiana Jones buscant el Sant Grial.