Pensament únic?

És això el que alguns ens volen imposar i que molts estan disposats a defensar sempre que aquest pensament sigui el seu? Estan disposats a sacrificar la llibertat de pensament, de paraula, la desaparició de l'estat de dret sempre que les idees totalitàries resultants siguin les seves? Trobaran justificació al fet que algun o alguns valents reiteradament vulnerin la nostra llar per malbaratar i cremar flors, plantes i heures plantades fa anys només perquè de la nostra finestra penja la senyera i també la bandera espanyola? Evidentment que ens sentim desvalguts davant d'aquesta conculcació dels nostres drets més elementals, però sobretot ens sentim immensament tristos i decebuts. Quants en aquesta Catalunya que fou amant de la llibertat i dels drets de les persones sense importar raça, origen, creences, encara no s'adonen que en la imposició del pensament únic germina el pitjor de cada persona i la decadència dels pobles?