Opinió

Sense soroll

Una altra entitat de rellevància social, en aquest cas, per a la vila de Lloret, normalitza la participació de les dones en els òrgans de govern. Des de fa uns anys, les dones ja podien formar part de l'obreria en ple dret i, per tant, només calia temps perquè una d'elles arribés al càrrec d'obrer de Santa Cristina. Aquesta ha estat la voluntat dels socis de l'obreria, que democràticament cada dos anys escullen i renoven dos dels quatre obrers. Aquest procés no seria extraordinari si no fos que l'Ester Mas ha estat la primera dona escollida en els 662 anys d'història de l'entitat. Tot canvi comporta trencadisses i, en aquest cas, s'esbocina l'històric costum que sigui un home qui faci d'obrer. Aquest fet no és del gust de tothom, hi ha qui creu que les tradicions centenàries ho són gràcies a la tossuderia dels qui han fet que perdurin. Si algú podia aportar consens o majories és sense cap dubte l'Ester Mas. D'arrels lloretenques, fidel complidora de les tradicions, col·laboradora en les tasques que se li encomanen, persona de bon cor i socialment coneguda i respectada en l'àmbit personal i en el professional. A partir de l'instant que va ser escollida com a obrer, en cap moment va creure's amb l'autoritat moral per imposar la seva sortida i acompanyament de la quarta obrera. Senzillament, va esperar a saber l'opinió dels seus companys i amb la saviesa del saber fer, orgullosa, com a dona, obrer i representant de l'Obreria de Santa Cristina, va recollir i acompanyar la quarta balladora per fer cap a la plaça de la Vila. Ester, el teu somriure va omplir la plaça. Gràcies per ser com ets!

Girona



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.