Opinió

La lletjor, l'estigma del nostre temps

Quan un contempla detingudament l'estètica del nostre atabalat temps i la compara amb la serenitat, la bellesa i la naturalitat de temps passats, no deixa de sentir-se nostàlgia i al mateix temps tristesa, decepció i impotència. Gairebé tot al nostre voltant, i em refereixo a allò que és creat per la mà de l'home, pateix de falta de bon gust i atenció per l'estètica. I no em refereixo solament a l'estètica de les coses importants, com el terrible impacte visual i mediambiental que l'especulació urbanística ha causat sobre els nuclis urbans i la naturalesa, amb edificacions desmesurades d'una lletjor que fereix, o els greuges comesos contra l'art, ultratjat amb nombroses i lamentables ocurrències, sinó també al que afecta el nostre entorn quotidià. Diria que una gran majoria de productes de consum o de la mateixa estètica personal ofenen els nostres sentits; des d'un simple accessori per a la llar (un llum, un souvenir, un moble...) fins a la pròpia indumentària personal o d'ús diari (un vestit, un casc per a la moto, un pentinat, un tatuatge...) Amb la mirada frívola aquestes trivialitats poden fer-nos riure, però tota aquesta lletjor va calant en el nostre subconscient amb intensitat i prodigalitat, pervertint el nostre gust innat i establint així l'estigma del nostre temps del qual ja ni ens n'adonem. Sens dubte també es crea bellesa en el present, però lamentablement és tan escassa que queda eclipsada davant l'aclaparant i massificada lletjor i l'imperant mal gust.

Sant Pol de Mar (Maresme)



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.