Ser pagès

Cada estiu quan la sequera és més forta, surt el tema de la contaminació de l'aigua, ja que aquesta es troba en un nivell baix. Sempre es mira cap a la pagesia com a principal responsable.

L'aigua és un bé comú i el seu consum desmesurat a tots els sectors, no només el de l'agricultura, fa que hàgim de prendre consciència per redreçar aquest desequilibri.

Respecte a l'ús d'herbicides, tot pagès ha de tenir el certificat formatiu que el capacita i l'autoritza per a aquesta pràctica. Qui o què falla?

Sempre s'han utilitzat els fems i els purins com a adob orgànic. I ara amb el llibre de dejeccions ramaderes, també està controlat. Però algú es pregunta per les dejeccions humanes? Van a les depuradores que en separen els diferents residus, però els sòlids, els fangs, també s'aboquen a la terra i el seu component és orgànic i químic.

Al Baix Empordà, segons dades de la DUN del 2015, el blat de moro transgènic representava el 59,9 % del total. La varietat que s'hi conrea està modificada només amb el gen del barrinador, perquè amb la tramuntana, la destrossa és important, també per les lesions que provoca aquest cuc i que poder ser punt d'entrada del Fusarium verticillioides, un fong que crea micotoxines i causa greus problemes de salut als animals. No tot és produir i guanyar diners, també hi ha responsabilitat.

Els pagesos només som un 2% i gestionem el 90% del territori. No tothom és conscient de l'esforç que això comporta. Em sap greu tot el que està passant, però em dol per com ens tracten.

L'enyorat Miquel Pairolí deia: “ Quan el pagès llaura la terra, la venera, perquè sap que l'alimenta i contribueix al principi original i més genuí de la vida, la continuïtat de l'existència “ i Josep Pla, també: “Ser pagès és un honor “