Els mals d'Espanya

Dels greus mals de tota mena que llacen Espanya, resulta que ara n'hi ha un de capital, i no us penseu que és la corrupció (de fet, vistos els resultats de les conteses electorals, queda clar que nosaltres disculpem els nostres corruptes, així com Déu perdona els nostres pecats), o l'estat de les indústries, o el terrible endeutament nacional, o l'atur que es compta per milions d'homes i dones, o la immigració que trasbalsa, o la violència impiadosa que arrela arreu i ens amenaça. El mal més greu és la existència i perdurabilitat d'una llengua sectària com és la llengua catalana. En el més absolut desori en què es troba l'Estat i el cos polític que el manté, el partit polític que intenta ajudar a la formació de govern considera que el que necessita Espanya és que la llengua que es pròpia de Catalunya, desaparegui. Tota la resta és banal i es pot admetre en una negociació entre col·legues on l'entesa és buscada i desitjada, perquè tant uns com els altres s'hi juguen el que estan buscant i no volen deixar d'obtenir-ho, la entesa hi és assegurada, el que no pot ser de cap manera és aguantar el català i els seus defensors. Aquest partit va néixer a casa i primordialment per fer això que estan fent, amb figures catalanes ben visibles i conegudes. Mai no he pogut imaginar que uns castellans aixequessin sa veu per clamar en contra del seu idioma. Però sí que algun català acompanyava les tropes victorioses de Felip V.