De les coses que em fascinen més de les negociacions de les multitaules d’investidura espanyola és la facilitat amb què protagonistes de la política usen les institucions públiques d’altaveu de partit. Mesos escoltant càrrecs en funcions del PSOE que responien sobre les negociacions en seus i actes institucionals amb una alegria que posa els pèls de punta. És l’abecé de primer de polític i que ni ningú de les administracions els ho faci veure diu molt de la concepció que tenen del que representa exercir un càrrec públic i de l’ús partidista que es fa de l’administració. La nova portaveu a La Moncloa, Pilar Alegría, feia bé dient que acords i reunions els havien d’explicar els partits, però després posava cullerada sobre el verificador i no sé què de la transparència del govern. Ole tu.