A l’esquerra hi ha un senyor a la sorra de la platja amb un martell i les paraules: polítics que diuen que volen millorar la seguretat. A la dreta, l’aigua del mar i les paraules: desigualtat creixent, preus de l’habitatge en augment i sous estancats, exclusió social, conflictes de convivència i delictes. Entremig, la línia de l’aigua resseguida per uns claus –que el senyor va clavant– amb les paraules: més policia i més càmeres.

Aquest és el mem que ha publicat A l’Aguait, el procés popular de seguretat comunitària per construir comunitats segures a Manresa, al seu compte d’Instagram. La seguretat forma part de l’agenda política i mediàtica actual i, conseqüentment, és tema habitual en els dinars i sopars. A principis d’aquest any, el Regió7 va organitzar una taula de debat per parlar de la seguretat a Manresa, i van arribar a la conclusió que “encara que les dades sobre l’anomenada multireincidència no siguin tan alarmants com es podria pensar, allò que motiva malestar són les percepcions: les individuals i les col·lectives”. 

La creixent desigualtat porta cap a una incertesa econòmica, política i social que es justifica moltes vegades –des dels partits polítics i els mitjans de comunicació– des de la inseguretat, i es dirigeix el focus de culpabilització cap a les comunitats amb més dificultats socioeconòmiques, entre les quals hi ha gran part de les persones migrants. L’homogeneïtzació del discurs –centrat en el punitivisme i el control social i policial– fa que les alternatives discursives i d’acció passin desapercebudes, i aquí és on entra A l’Aguait: des de fa més de dos anys proposen un plantejament de la seguretat comunitari.

Després d’obrir espais d’on van sortir més de 100 propostes i d’unes jornades amb professionals i activistes d’àmbits diversos, A l’Aguait han creat un “programa real per a la seguretat social” en el qual inclouen propostes comunitàries concretes i demandes a les institucions. Posen al centre la importància d’unes necessitats cobertes per poder arribar a construir una societat segura: “La majoria extrema de la criminalitat a Catalunya està relacionada amb la pobresa i la desigualtat, i si s’aborda ja hi ha una part molt gran de la inseguretat objectiva resolta” destaca la Nora Miralles, membre del grup. 

Recalquen la rellevància de recuperar els espais públics i reivindiquen accions quotidianes com treure les cadires per fer petar la xerrada amb el veïnat o quedar per jugar al carrer. Parlen també del paper que hi té l’aïllament i les addiccions, emmarcat en un sistema salvatgement capitalista que destrueix la vida comunitària i promociona l’individualisme. En aquest sentit, escriuen sobre la percepció de l’incivisme: “Des del model de seguretat hegemònic, massa sovint aquest trasllat a l’espai públic de la combinació entre desigualtat i pobresa, patiment psíquic i addiccions s’aborda com una qüestió d’higiene (no volem veure’ls ni percebre que hi són), despullant de la seva humanitat les persones que es veuen immerses en aquesta dinàmica, com si fossin incivilitzades”.

Des del procés popular entenen l’educació com una de les eines principals de transformació social i plantegen recuperar la figura del mestre o mestra de barri, així com assegurar unes activitats extraescolars accessibles i gratuïtes per a tots els infants. També replantegen l’ús de la presó com a solució per reduir la criminalitat i proposen formes alternatives de resolució de conflictes com ho és la mediació entre les parts o les pràctiques restauratives. La presó funciona com un pedaç individual que no va a l’arrel dels problemes i crea una sensació de fals restabliment, com si el problema central fos la inadaptació de la persona. 

“Desactivar l’extrema dreta i, sobretot, el seu discurs racista i sobre seguretat a les nostres ciutats i pobles, és un procés a mitjà termini, que implica enfortir les aliances entre tot el teixit organitzat, posar el focus en qui realment fa que les nostres vides siguin insegures i invivibles”, escrivien la Nora Miralles i el Jordi Guiu, també membre del col·lectiu, en un article a La Directa. Des de A l’Aguait –així com des d’alguns altres grups de Manresa– treballen diàriament per proposar una alternativa que creï una seguretat real, la de llarg termini, com ho van fer el 28 d’abril, el dia de l’apagada general, quan van organitzar a Manresa un sopar popular per a qui no pogués cuinar o volgués companyia.